Articulots

Sábado, 15 de abril de 2006

El millor moment del dia

Per mi és el vespre. La matinada també és poètica, també és una hora màgica i dolça, ideal per a la lírica. La suavitat de la matinada em fa pensar en el vespre. Llum melosa, fanals encesos, silencis còsmics i sensació de rellotge parat o que el temps és una altra cosa. Ara: la matinada du la farda del crescendo. Comença el dia i tot el que comença està enverinat pels neguits de l'expectativa. Posin una sortida de sol al costat d'una posta i veuran els dos estadis del sentiment romàntic: fanatisme i cinisme. Al vespre, la majoria de gent ha plegat de treballar i fa cara d'haver-se tret un pes de sobre. Jo encara penco, però la fatiga no em deixa exagerar i la sensació de tornar d'un viatge o altre m'asserena. A mesura que el sol se'n va, tot es veu a través d'una cel·lofana torrada i els colors se saturen, la matèria agafa volum, les figures es perfilen en el paisatge tan precises que el món sembla de joguina. Amb l'exterior ben definit em puc deixar anar i concentrar en les meves coses. És l'hora de fer una pausa i sortir al carrer. Passejant revisito escenes, lligo idees, volo d'un pensament a l'altre com una abella. Agafo perspectiva i prenc decisions. De tant en tant, surto de mi i veig el cel partint-se en dos, i en la zona fosca una estrella; els cotxes deixen una estela de llum roja cada cop més llarga; l'ambient s'electritza i l'airet embriaga; si fa olor de peix, és algun barco vell que passa arran de platja feixuc com un carro de mules. Arribo a casa que ja és fosc i pel camí sempre ensopego amb algun obstacle inesperat. És la realitat que em fa baixar dels núvols.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articulets | Comentaris (0) | Referències (0)