Articulots

Sábado, 15 de abril de 2006

L'estigma de la princesa

Recordo la seva coqueteria de nena mona, sense problemes de consciència, despreocupadament egoista. Aquella alegria d'ocellet i els clotets que, quan riu, se li fan a les galtes, em relaxaven i, com que de tanta lleugeresa no n'esperava res, era més complimentós amb ella del que ho sóc amb la majoria de la gent. Fa uns anys li van diagnosticar esclerosi. La medicina avança i potser en sortirà físicament indemne. Però ja no serà la mateixa. L'amenaça li ha descobert la bèstia que, per defensar-se, tots duem dins. L'ha fet amiga de la solitud a còpia de fer-la sentir estrangera, i també dels mots amb què, encarada a l'abisme, prova d'omplir el buit. Viu pendent de fabricar bons moments i corprèn l'avidesa amb què treu suc a la vida, fins al punt que cada hora amb ella val almenys per dues amb una persona corrent. Faria del seu món una festa però sovint només aconsegueix mirar-se'l com un quadre, amb una tendra lucidesa. De vegades l'envaeix la por, i llavors retrobes la nena mona però perduda de nit al bosc. Com que està trista, tot li sembla bonic, i ve de la tristesa l'alegria amb què es dóna als altres sense acceptar-ne gairebé res. Duia deu anys amb el nòvio i ara va de noi en noi. Folla amb un negre, un basc i un fisioterapeuta que la fa orgasmar tocant-li els peus. Les amigues la renyen perquè no es cuida, i pateixen. Però és la seva manera de fer-se estimar sense ferir ni carregar l'estigma a la factura; de no deixar-se esclavitzar per la desgràcia, un cop ha perdut la salut i la innocència, i la felicitat ja no li tornarà a prendre el pèl.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articulets | Comentaris (0) | Referències (0)