Articulots

Miércoles, 19 de abril de 2006

La solitud és un tigre

De vegades només sé fugir-ne tirant cap a casa i renunciant a veure ningú. La solitud és una emoció, una impaciència, una agitació de l'esperit que dóna un mal despertar al cos i el fa una carcassa incòmoda i desagradable. És el fruit amarg de la incomunicació. Et sents sol quan no et pots comunicar i, per desgràcia, s'arriba molt aviat al punt en què val més deixar-ho córrer. Sol, a casa, amb les teves coses, temperes la relació amb el món: et calmes. La solitud és un tigre dins d'una gàbia. És natural que el tigre busqui sortides. Ara: tu posa la gàbia a la selva i el tigre es tornarà boig de dolor; apaga-li els llums i es posarà a dormir. Contra la sensació de solitud val més reduir el món possible, les expectatives, la frustració. Observin que alguns individus, posats en societat, gesticulen com uns posseïts, com si es volguessin espolsar una nosa que els ve de molt endins: és la solitud interior. Per trencar la barrera que separa la seva ànima del món intenten fer-se entendre de totes totes: és molt pitjor. Com més s'hi esforcen, més el cos els engavanya i els enerva la incomprensió. Amb els anys, gesticulen menys: és la passió que s'esgota; l'avidesa de viure, que els empatxa. Molts adopten un posat mig beàtic mig irònic: aprenen a gaudir de l'espectacle que ofereix el tigre engabiat dels altres; a una minoria menys espavilada els cristal·litza una infantil expressió de babau, d'estupefacció, com un nen davant d'un aparador, que mai no acaba d'entendre per què no pot tenir tota la joguineria a casa. Aquests són els infeliços que no maduren.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articulets | Comentaris (0) | Referències (0)