Articulots

Lunes, 08 de mayo de 2006

Els articles sentimentals

Va per als teòrics de la comunicació, per als nous teòlegs. Avui Luter no sortiria d'un convent sinó d'una facultat de periodisme, però vaig al gra: s'haurien de prohibir els articles sentimentals? Són menyspreables o un gènere menor? És menys periodístic parlar d'un paisatge, d'un amor o de cardar que de política internacional? No ho crec. Un diari ha d'ajudar els lectors a suportar la seva època: donar joc a la conversa i eines contra la confusió. El periodista no és el savi de la caverna de Plató que il·lumina la Veritat; veritats, per a la filosofia, la ciència i l'Església. El periodista prou fa si torna la caverna un lloc més habitable. D'això a les facultats en diuen informar, però n'haurien de dir donar esperança. El lector compra els diaris que li faciliten la vida, que li donen la raó. Per què? Perquè no vol que li expliquin com és el món, sinó com és ell i què hi ha vingut a fer. Pobre de qui no tingui un discurs i uns còmplices que el justifiquin! Per aquí ha de començar tota teoria dels mèdia. Primer va ser l'articulisme costumista perquè la xafarderia era la principal forma de relació amb el món. Amb la democràcia, va venir el periodisme polític: el lector era feliç votant i necessitava teca ideològica. Més tard van venir els avions i els grans corresponsals. El materialisme va portar els articles d'ostres i caviar: no havíem tingut mai diners i calia gastar-los. La dèria actual són els sentiments: el narcisisme. És dur ser narcisista, la palla mental sempre et supera. Per als casos greus hi ha els psiquiatres, però per als lleus van molt bé periodistes que ens justifiquin i ens representin amb els seus articlets sentimentals.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articles | Comentaris (0) | Referències (0)