Articulots

Jueves, 08 de junio de 2006

De més verdes en maduren

Et vaig trobar collint flors en un país extrany, desconegut dins del meu cor. Venia de la guerra i em sentia compassiu, així que no em vas impressionar quan em vas dir que només hi eres de passada. Més aviat vaig riure: amb aquella forma de fumar i aquell vel de cabells fent-te nosa a la cara no em vas semblar gaire aventurera, la veritat. I m’era igual què fessis, tot i que per ser-hi de passada t’hi vas quedar molts dies. Impulsiva, potser indignada de veure que no coneixia prou bé el meu regne, no vas parar fins a ensenyar-me alguns camins, algunes muntanyes, i junts vam sentir piular els ocellets a l’ombra dels pins. Em vas descobrir un país bonic, amable, perfecte per retirar-s’hi. Amb temps l’hauria convertit en la capital, m’hi hauria fet un castell: tut-turut!! el rei i la reina es traslladen. Encara penso que seria agradable viure-hi: un lloc on el temps corrés dolçament, on poguéssim passar els estius a la fresca i a l’hivern mai faltés un refugi amb un balancí, una manteta i una mica llenya per escalfar-nos els dits. Em vas temptar amb l’ideal i em vaig treure l’armadura. Llavors va arribar el dia d’anar-te’n, el dubte de si tornaries: d’un país més antic et reclamen, un lligam que no tinc força per trencar. Jo ara podria muntar el meu cavall i marxar, seguir la ruta que portava. Tinc la bèstia a punt i les armes preparades. Però m’agrada aquest país, de moment m’hi quedo. No és un país per viure-hi sol, ja ho sé: em mataria la malencolia. Però el vull deixar ben apamat, fer-me’l meu per quan sigui l’hora de tornar-hi. Si no amb tu, amb una altra.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articulets | Comentaris (0) | Referències (0)