Articulots

Jueves, 08 de junio de 2006

L'art de tirar pel dret

Si ets una persona intuitiva que decideix de pressa i sempre tria bé, una persona que acostuma a aconseguir el que es proposa i tot i així cau simpàtica: que sap ser mesquina sense que li ho tinguin en compte; si has nascut amb la flor al cul, felicitats, no cal que llegeixis l’article. Segurament tampoc arribaries al final perquè llegir et deu agradar poc: continua així. Si ara t’afeccionessis als llibres començaries a voler entendre-ho tot, començant per la teva bona estrella, i aquest sisè sentit que tanta felicitat et dóna s’afebliria, com a Samsó la seva força quan li van tallar els cabells.
Ara bé: Benzina és una revista cultural, oi? Potser t’ho penses tot dues vegades i tot et surt al revés, treus l’enginy als funerals i t’apagues a les festes. Potser reflexiones molt sobre el bé i el mal i et preguntes perquè alguna gent grisa arriba tan lluny i hi ha gent brillant que no fa mai res. Sí és així, et deu agradar llegir i saber-ho tot, no perdis el temps: Gladwell, Malcolm. La intel·ligència intuïtiva. Com decidir d’un cop d’ull. Barcelona: Edicions 62, 2005.
I bé: pels qui van fent, un resum. Què diu Gladwell? Diu que la majoria de patiments i equivocacions vénen de la necessitat que tenim de racionalitzar-ho tot; que cal controlar la mania de donar una explicació a tot el que fem. Segons Gladwell, som molt més llestos del que semblem. Sí, sí: la caguem perquè no tenim fe, perquè no donem cap oportunitat al misteri i en el pas de l’inconscient al conscient perdem molta informació valuosa. El problema, diu, no és que no sàpiguem què volem o què cal fer, el problema és que ens falta xerrameca per justificar-ho. O sovint en tenim massa, i el cacau mental ens confon.
La intel·ligència intuitiva és la capacitat d’actuar sense deixar-se impressionar per refregits morals o culturals. Saber anar al gra sense caure en el confusionisme i la pedanteria general. Evidentment que les passions han de trobar una forma concreta d’expressar-se. La intel·ligència serveix per això: per donar forma a les passions. Generalment la forma és prestada. I feliç qui sempre troba la forma en un discurs prestigiós! O, si més no, qui conserva la fe i pot confessar a un capellà les angoixes que li costa donar forma al seu fons tempestuós. O, sent més modestos: qui es pot pagar un psicòleg.
Però, en tot cas, sempre cal evitar que la cultura suplanti la natura: sempre. Quan natura i cultura competeixen, quan s’enverina el caràcter amb un excés de literatura, el cataclisme és segur. La natura és com una senyora: sempre se l’ha d’acompanyar i cedir-li el pas, mai portar-li la contrària. Aquest és el do de l’intuitiu: utilitza la bèstia per mirar la realitat més enllà de raons i supersticions. La millor forma d’estimular la intuició, de mantenir tranquila la bèstia, és ser conscient de la fragilitat dels propis arguments. No perdre el contacte amb la vida: experiència i observació, i ocupar-se molt més que preocupar-se. Com diu Gladwell, no es tracta de no pensar, sinó de viure sabent que pensar pot arribar a ser molt contraproduent. Només podem emetre judicis racionals fiables sobre les situacions en què som experts, diu Gladwell, i encara gràcies.
El seu llibre té gràcia perquè utilitza la ciència per tornar-nos al vell romanticisme: “De les coses essencials, només en sap el cor”. Gladwell ens recorda que la raó és una ajuda, no una solució, que la complexitat no està en el món, sinó en la nostra orgullosa ignorància. I per demostrar-ho, fa un recital de casos i estudis. Explica com es pot dir en cinc minuts si una parella té futur; com l’excés d’informació perjudica metges, psicòlegs, estratègs militars i, per descomptat, l’home comú; per què els metges més demandats no són els més ineptes; fins a quin punt l’aspecte físic importa més que el currículum; perquè els consumidors noten la diferència entre la pepsi i la coca-cola; com les paraules influeixen en l’estat d’ànim i amb quina facilitat ens deixem du per associacions d’idees que ens perjudiquen; o, també, què es pot llegir en el rostre d’una persona, i més coses.
Gladwell ens convida a assumir que, per molta teoria que sàpiguem, vivint sempre serem intel·lectualment bornis, que cal aprendre a dir “no ho ser” i tirar pel dret, muscular l’instint per, davant de situacions complicades, fer com el batejador de beisbol que sap colpejar la pilota, tot i que amb prou feines l’ha vist sortir de la mà del llançador.

Autor: Enric Vila Delclòs | Articles | Comentaris (0) | Referències (0)